Un retaule escènic de veus, línies i sons en temps real
“A la ciutat hi viu molta gent,
però no tota la gent hi viu junta.”
Estrena novembre 2026
LA PROPOSTA
A la gran urbs, milions de vides es creuen cada dia en metros, semàfors, balcons i cafeteries. Comparteixen espai, però habiten solituds radicals. Bestiari de solituds urbanes és un viatge escènic que escolta aquests fragments d’humanitat invisible.
A través de la paraula, la música en directe i la il·lustració en temps real, l’espectacle construeix un mapa de solituds silencioses: la de qui no troba el seu lloc, la de qui viu en la memòria d’una ciutat que ja no existeix i la de qui busca contacte humà en un món hiperconnectat.
Tres llenguatges, un sol batec
LA PARAULA Escenes breus, íntimes, poètiques i sovint iròniques que donen veu als habitants anònims de la ciutat.
EL TRAÇ El dibuix en directe construeix parets, finestres, rostres i ombres. La ciutat no és decorat: és memòria i presència.
LA MÚSICA Una partitura interpretada en viu, en diàleg amb la bossa nova, obre espais de respiració i transforma els silencis sense il·lustrar-los.
TRES HISTÒRIES. UNA CIUTAT.
Els relats no s’expliquen de manera aïllada. Es reflecteixen, es contaminen i es responen a través del dibuix i de la música. Cada escena obre una porta; totes tres dibuixen un mateix veïnat invisible.
VEÏNS
A partir de Raymond Carver. Una parella entra a casa dels veïns absents. Allò que comença com una curiositat quotidiana es transforma en una pregunta incòmoda: què passa quan una casa aliena sembla més habitable que la pròpia?
EL CARRER SENSE SORTIDA
A partir de Haruki Murakami. Una noia busca un gat perdut en un carreró sense sortida i conversa amb una dona desconeguda. Entre la calor, el silenci i les tanques, la realitat es torna porosa.
EL PATI DEL VEÍ
A partir de Mariana Enríquez. Una dona sent cops, veu un nen a l’altra banda d’una paret i decideix que mirar no és el mateix que veure. El terror neix en un pati domèstic.
Durada
60 minuts aproximadament.
Espectacle per a públic adult i jove a partir de 14 anys.
L’ARREL LITERÀRIA
Raymond Carver — La buidor en la quotidianitat
Carver troba la tragèdia en una cuina a mitja llum, una conversa interrompuda o un got a mig beure. Els seus personatges són éssers ordinaris atrapats en la dificultat de comunicar allò que senten.
Haruki Murakami — El realisme màgic urbà
Murakami retrata apartaments silenciosos, trobades fortuïtes i espais que freguen el somni. Hi ha melancolia, humor estrany i una recerca constant de connexió.
Mariana Enríquez — Els traumes que tornen
La seva prosa barreja realisme cru, imaginari gòtic i una mirada política sobre els marges urbans. Els seus personatges conviuen amb la memòria i amb allò que torna quan creiem que ja ha desaparegut.
EQUIP ARTÍSTIC
Juanma Casero — Dramatúrgia i direcció
Construeix la composició invisible que cus veu, música i traç perquè l’espectador no percebi disciplines separades, sinó un únic batec escènic.
Irina Robles i Marta Pelegrina — Interpretació
Dos cossos escènics que donen pell a la galeria de veus anònimes: fragilitat, absència, humor subtil i el joc relacional de la ciutat.
Eugenia Correia Pires — Música en directe
Pianista i multiinstrumentista. La seva música és respiració i contrapunt: acompanya el text, dona ritme al dibuix i obre les pauses necessàries.
Xavi Casals — Dibuix en directe i univers plàstic
Il·lustrador i poeta visual. Sobre la taula de treball, projectada en escena, fa néixer edificis, rostres i solituds a la mateixa velocitat que una paraula es pronuncia.
Bestiari de solituds urbanes ·
FITXA ARTÍSTICA I TÈCNICA
DRAMATÚRGIA I DIRECCIÓ Juanma Casero
INTERPRETACIÓ Irina Robles i Marta Pelegrina
MÚSICA EN DIRECTE Eugenia Correia Pires
DIBUIX EN DIRECTE I UNIVERS PLÀSTIC Xavi Casals
VESTUARI I CONCEPTE ESTÈTIC Irina Robles
ESPAI ESCÈNIC I IL·LUMINACIÓ M.Ortiz
FOTOGRAFIA ESPECTACLE: Lua Roca
SERVEIS TECNICS: Server
